GAIA I JO
INTRODUCCIÓ
NARRADOR/A: Aquesta es la historia
d'un Planeta i un trobador
i els seus esquizofrènics diàlegs
al voltant de l'amor i la guerra.
Deia el trobador en la seva soletat:
CRIT
TROBADOR i La Terra està plorant,
COR D'INFANTS: està plorant pels seu fills.
TROBADOR : La sento cada nit.
I jo no sé que dir-li,
que fer per mitigar el seu neguit.
COR D'INFANTS : I son tants segles buscant la claror.
I son tants segles de negre foscor.
Que potser entre tots hem perdud el nord.
TROBADOR: Jo la sento cada nit,
llançant al vent el seu crit!
Jo la sento dintre meu!
Jo la sento cada nit.
Jo la sento dintre meu.
Vull cridar amb tu aquesta nit!!!
d'un Planeta i un trobador
i els seus esquizofrènics diàlegs
al voltant de l'amor i la guerra.
Deia el trobador en la seva soletat:
CRIT
TROBADOR i La Terra està plorant,
COR D'INFANTS: està plorant pels seu fills.
TROBADOR : La sento cada nit.
I jo no sé que dir-li,
que fer per mitigar el seu neguit.
COR D'INFANTS : I son tants segles buscant la claror.
I son tants segles de negre foscor.
Que potser entre tots hem perdud el nord.
TROBADOR: Jo la sento cada nit,
llançant al vent el seu crit!
Jo la sento dintre meu!
Jo la sento cada nit.
Jo la sento dintre meu.
Vull cridar amb tu aquesta nit!!!
MAIG 1987-THEO BATLLE
JOIA
COR D’ INFANTS: Creixeren les albes quest matí,
TROBADOR: he buidat la pena en un sol crit.
COR D’INFANTS: Creixeran les albes cada matí.
TROBADOR: será guerrer forjat d'amor.
COR D’INFANTS: Creixeren les albes aquest matí
TROBADOR: per el meu delit.
COR D’ INFANTS: Creixeren les albes aquest matí,
TROBADOR: m'he impregnat amb foc de dins del teu sí.
COR D’INFANTS: Creixeran les albes cada matí,
TROBADOR: de la fuisó ha nascut llavor.
COR D’INFANTS: Creixeren les albes aquest matí
TROBADOR: per el meu delit.
COR D’ INFANTS: Creixeren les albes aquest matí.
TROBADOR: he comprés la historia com un sol fil.
COR D’INFANTS: Creixeran les albes cada matí,
TROBADOR: com subtil font de densa unió.
COR D’INFANTS: Creixeren les albes aquest matí
TROBADOR: per al meu delit.
Vull riure amb tu cada nit!!!
NARRADOR/A i I així el Planeta fou
COR D'INFANTS: pel trobador:
Primera font
de serena llum.
Vull riure amb tu cada nit!!!
NARRADOR/A i I així el Planeta fou
COR D'INFANTS: pel trobador:
Primera font
de serena llum.
DUBTE
NARRADOR/A: Però una remor confusa i ambigüa,
subterranea corrent d'un NO secret,
auto-sentenciaba als homes:
COR D'INFANTS: "Grises flautes, cegues entranyes"
NARRADOR/A: -deien els homes-
COR D'INFANTS: "Foscos pous, desvocats núvols,
la mala heréncia
de la natura, quan se la deixa al seu aire".
TOBADOR i Grises flautes, cegues entranyes
NARRADOR/A: -deien els homes-
la mala herència que ens es la causa...
NARRADOR/A: Però el trobador inquería
als quatre vents, buscant claror:
TROBADOR: Perque si en sabem els mals
no hi trobem cap remei?
I en el món mana una trista trama
de desamor i destrucció.
NARRADOR/A: I el trobador no rebent respostes
se n'anar a cercar a un altre lloc,
se n'anar a trobar amb el nou amor.
NOVEMBRE 1994-THEO BATLLE
AMOR
TROBADOR i Què t’estem fent, Gaia?
COR D’INFANTS: Però què t’estem fent?
TROBADOR:
TROBADOR i
COR D’INFANTS:
TROBADOR: Dins pròpia foscor, aïllats,
Gaia, ni et veiem.
I esclaus del desig de poder
com a una puta et tractem.
Però tu ja tranquil·la dins meu, em respons:
GAIA: “Què us esteu fent? Què ens estem fent?
Que em dol veure-us sota altius murs de por
sagnant damunt meu.
Omnipotents, quimèrics!
Res m’agrada tant com veure-us créixer fruit
del nostre esforç.
Sense pors ni enganys, lliures!”
TROBADOR: T’estimo, Gaia!
I de tu aprenc a estimar als teus fills
massa sovint tan lluny de mi els he sentit.
MAIG 1988-THEO BATLLE
GAIA i Fins quan en mortal terra
TROBADOR: et seguiràs mirant,
et seguiràs clavant?
Fins quan delers estèrils
et faran un trist esclau,
-luxós engany- en joc del mai?
Fins quan el nostre amor
serà per tu secreta guerra?
NOVEMBRE 1994-THEO BATLLE
GUERRA
TROBADOR: Què sé jo com he arribat fins aquí,
potser dormint, potser fent salts mortals atrevits?
Però que lluny queda ja el record
d’un infant dalt d’un arbre ben alt
que sol i trist, mirant,
no sabia com baixar al gran circ de la carn.
Sense escales ni aeroplans i amb la por sempre al costat.
Que sé jo com he arribat fins aquí,
potser dormint, potser fent salts mortals atrevits?
Sota núvols grisos recorro deserts de pols i gel.
Fixe el record d’ulls expectants, qui sap?
Potser esperant signes càlids de que els gels es desfan.
TROBADOR i Sobre bassals de fang camaleònics dinosaures
COR D’INFANTS: xuclen la saba dels arbres,
resistint-se a morir.
TROBADOR: Alço el cap, pluja fina em mulla!
Mil cants de sirena m’inviten a pujar.
Agònics m’expliquen els arbres:
GAIA i “El cel es tot fosc i ple d’il·lusoris miralls
COR D’INFANTS: on el homes, fatus, contemplen el seu vol,
oblidant-se de mirar”.
TROBADOR: No sé si riure o plorar,
a mi m’ha costat tant baixar!.
TOTS: PLOGUI FORT!!!
TOTS: Quan néixer és ja un acte quotidià,
vida i mort juntes en la densitat.
Plaer i dolor perden sentit,
vida i mort foses en la intensitat.
TROBADOR: Llavors jo m’alio amb els vents,
lleuger i valent em deixo dur per ells
per volar i mirar.
I així es com ella, mirall d’albada,
cada cèl·lula del meu cos va penetrant, enamorant-me.
I tot en mi hi és compromès,
revolució constant, ferro intern, sap com atraurem.
I es tant! I es tant!
Notar cada àtom del meu cos revifar-se!
NOVEMBRE 1988-THEO BATLLE
EL VIATGE
TOTS: Batega el cor de la Terra.
TROBADOR: la meva Sirena: Utòpica i plena.
TOTS: Batega el cor de la Terra.
TROBADOR: la meva veu la seva, la seva veu la meva.
GAIA: “Mentre el fang xafat i la pols dels deserts
lamentin cels esquerps,
grises flautes de gel
faran córrer núvols secs
i estèrils vents.
I el zel de l’Home seguirà lluny de mi.
Que el seu cor bategarà guerrer,
però estranger i fugitiu”.
TOTS: Batega el cor de la Terra.
Per a una regència amb nova trama
entre els homes.
Batega el cor de la Terra.
TROBADOR: la seva veu la meva, la meva veu la seva.
GAIA i “Mentre miralls absents en il·lús va ressò
TROBADOR: zelin sols pel seus brill,
ombres sense calat navegaran òrfenes
en enfangats rius.
I el retorn de l’Home serà escut subtil,
que amb el gest de flemàtic heroi
obviarà llur real reflex.
TOTS: Batega el cor de la Terra.
I el cel s’emmiralla per a un franc retorn
d’amor fruitós.
Batega el cor de la Terra.
Per a una regència amb nova trama
entre els homes.
Batega el cor de la Terra.
TROBADOR: la meva Sirena: Utòpica i lliure.
TOTS: Gaia!
Entranyes de fils platejats
i flautes amb pluges d’or.
Gaia!
Rèquiem joiós, serena llum.
Fins Amors!!!
NOVEMBRE 1994-THEO BATLLE
RÉQUIEM
Gaia i jo)
Gaia,
Podran els homes cegats de Sol
Privar-me dels teus dies,
Però Gaia
Sempre ens quedarà la nit
Per tu i per mi.
Gaia,
Podran els homes sords al seu ser
La nostra veu emmudir, però Gaia
Sonarà el so vital
Per tu i per mi.
Et mesuren, et quantifiquen,
T’analitzen i et classifiquen.
Fins fan trossos del teu cos
per repartir entre els llops
que esclaus de grandeses
pinten gegants de colors,
però que ens trepitgen.
I ara molts diran de tot això
“Son tan sols paraules”
Lluny com estan de l’amor essencial
que sentim per ells tu i jo.
Tu i jo
Quan m’obres el teu sexe humit
Per cridar-me
Des de el teu zel pels fills:
“Vull ser regada”
T’estimo, Gaia.
Desembre de 1989. THEO BATLLE
